La síndrome de l’intestí irritable (SII), també coneguda com a còlon irritable, és un trastorn crònic del tracte gastrointestinal.

El tracte gastrointestinal aplega un conjunt d’òrgans units en forma de tub llarg des de la boca fins a l’anus: el menjar que ingerim passa per l’esòfag i es digereix a l’estómac, i d’allà va a parar a l’intestí prim, on els nutrients es digereixen i es reabsorbeixen parcialment. Finalment, arriba a l’intestí gros o còlon, on es reabsorbeixen la resta de nutrients i es formen les femtes, que s’emmagatzemen al recte abans de ser expulsades.

Hem de saber que les parets dels intestins estan formades per músculs que es contrauen i es relaxen (moviment peristàltic) per facilitar el transit dels aliments i finalment la defecació de les restes. Una alteració d’aquests moviments i de la sensibilitat de l’intestí gruixut, serien els símptomes principals del còlon irritable.

Algunes de les seves característiques serien:

• La SII no és una malaltia, sinó un grup de manifestacions clíniques que es presenten juntes.
• Es caracteritza per dolor i inflor abdominal i també per una alteració dels hàbits de defecació.
• De vegades es pot confondre amb afeccions que produeixen símptomes similars, com la malaltia celíaca o la malaltia inflamatòria intestinal.
• La SII afecta el 12% de la població d'arreu del món.
• Pot aparèixer a qualsevol edat, però acostuma a presentar-se a l'inici de l'adolescència o de la maduresa.
• És dues vegades més comuna en dones que en homes.
• Es tracta d'un trastorn força comú que no lesiona l'intestí gros, però que pot tenir un fort impacte en la qualitat de vida de les persones que el pateixen.

Quines són les causes que provoquen el SII?

Actualment se’n desconeix la causa exacta.

Entre els factors que intervenen en la seva aparició trobem:

• Infecció intestinal (SII post-infecciosa).
• Estrès emocional. Es creu que la SII és un trastorn de la interacció entre el cervell i el tracte gastrointestinal. En períodes d'estrès els nervis poden tornar-se més actius, fet que provoca que els intestins siguin més sensibles i es contraguin més.
• Dieta inadequada. Alguns aliments es consideren molt perjudicials per a la SII, com els productes lactis, els edulcorants, els greixos i altres substàncies irritants de la mucosa intestinal (el cafè, l'alcohol, el tabac i el picant).
• Anomalies a la flora intestinal.
• Anomalies en el sistema immunològic.
• Les hormones.

Quins són els símptomes?

Els més freqüents són:

• Dolor abdominal. S'origina per la presència de contraccions intestinals molt potents i per un augment de la sensibilitat intestinal.
• Alteracions en l'hàbit deposicional (diarrea, restrenyiment o una alternança d'ambdós trastorns). Es produeixen quan les contraccions són molt seguides o molt espaiades.
• Distensió i inflor abdominal. Es deu a un trànsit anormal d'aire al llarg del tub digestiu i no a una major quantitat d'aire a l'intestí. Tot i això, en algunes persones aquest símptoma es pot produir per una alteració dels processos de fermentació bacteriana intestinal que provocaria un augment de la producció de gas.

Altres manifestacions inclouen sensació d’evacuació incompleta, mucositat blanquinosa en la deposició, flatulència, ardor d’estómac, que ascendeix per la regió central del tòrax i digestions lentes.

No es consideren símptomes del SII:

• Presència de sang en la femta.
• Pèrdua de pes.
• Febre.
• Dolor abdominal constant.

Aquestes manifestacions podrien indicar l’existència de malalties del còlon més greus.

Com ho podríem diagnosticar?

No hi ha una prova diagnòstica específica del SII. Aquesta es detecta després de descartar altres possibles afectacions que presenten símptomes similars, com la malaltia celíaca, les infeccions lleus, les infeccions parasitàries, diverses malalties inflamatòries intestinals, el restrenyiment crònic funcional o el dolor abdominal crònic funcional.

El diagnòstic es basa en: la presència dels símptomes característics, que s’han de mantenir com a mínim durant 12 setmanes (no necessàriament consecutives) durant el darrer any, i en la normalitat de l’exploració física i dels resultats d’un nombre reduït de proves:

• Anàlisi de sang (per saber si hi ha malaltia celíaca o anèmia).
• Anàlisi de la femta (per cercar evidències de sang o d'infeccions).
• Radiografies.
• Colonoscòpia. És un examen especialitzat per observar l'interior del còlon mitjançant la introducció d'una sonda flexible a través de l'anus.
• Biòpsies intestinals
• Proves d’al•lèrgia i intoleràncies alimentàries

Quin seria el possible tractament a seguir?

Actualment el SII no té cura. El seu tractament però, té l’objectiu d’alleujar-ne els símptomes i consisteix en:

• Canvis en l'estil de vida: fer exercici físic de manera regular, evitant el sedentarisme.
• Modificació dels hàbits alimentaris.
• Per esmorzar seria recomanable els següents productes: el pa sarraí, l’alvocat, el formatge fresc d’ovella o de cabra (si es digereix bé), la tonyina o “bonito”, el pernil ibèric i els fruits secs com l’avellana, les nous, nous i pinyons.
• Per dinar o sopar seria recomanable els següents productes: peix blanc, blau, carn de la millor qualitat possible i tubercles com la patata o el moniato. S’ha de vigilar amb les verdures com la ceba, el bròquil o la coliflor
• Vigilar amb la fruita que pot produir inflor i gasos. L’opció de fer poma o pera al forn està bé si ho digerim bé.
• Hidratar-se bé amb aigua i infusions de camamilla seria una bona opció.
• Evitar alguns aliments i begudes com productes lactis o amb greix, la xocolata, el te, el cafè, les begudes amb cola o estimulants i l'alcohol.
• Menjar a poc a poc.
• Reduir les racions de menjar i evitar àpats abundants.
• Millora dels hàbits del son.
• Visita amb els següents professionals: Digestòleg, Osteòpata, Psiconeuroimmunòleg, Psicòleg