Què en sabem de la DISFUNCIÓ DE L’ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR (ATM)?

Què en sabem de la DISFUNCIÓ DE L’ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR (ATM)?

Què en sabem de la DISFUNCIÓ DE L’ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR (ATM)?

L’articulació temporomandibular (ATM) connecta la mandíbula al crani i actua com una frontissa lliscant. En tenim una a cada costat de la mandíbula, que funcionen sincronitzadament. És l’articulació que ens permet parlar i mastegar.

És important saber que durant la masticació participen les dents, l’ATM, els músculs suprahioideos i els músculs de la masticació (temporal, maseter, pterigoideos lateral i medial) que estan innervats per la tercera branca del trigemin, que és el nervi mandibular.

 Quins símptomes pot provocar aquesta disfunció? Entre els signes i els símptomes que es poden torbar en una disfunció de l’ATM, són els següents:

  • Dolor o sensibilitat al tocar la mandíbula.
  • Dolor a una o ambdues articulacions temporomandibulares.
  • Dolor intens dins de l'oïda o al seu voltant (pot provocar acúfens).
  • Dificultat per mastegar (bloqueig de l'articulació, la qual cosa dificulta obrir o tancar la boca) o dolor al mastegar.
  • Mal de cap i cervicals.
  • Desviació de la mandíbula cap al costat afectat al obrir i tancar la boca.
  • Pot aparèixer un ”click” o una sensació grinyolant a l'obrir la boca o al mastegar.

Quines són les causes que poden provocar aquesta disfunció?

La causa exacta del trastorn de l’ATM d’una persona sol ser difícil de determinar.

Aquesta disfunció pot ser deguda a una combinació de factors, com la genètica, l’artritis o una lesió de la mandíbula.

Algunes persones que tenen dolor a la mandíbula també tendeixen a serrar o apretar les dents, el que anomenem bruxisme. Tot i que les persones que ho fan no sempre desenvolupen trastorns de l’ATM.

Quins són els factors de risc associats?

Alguns dels factors que poden augmentar el risc de desenvolupar disfuncions temporomadibulars són els següents:

  • Diferents tipus d’artritis, com la reumatoide o l’artrosi.
  • Bruxisme a llarg termini (crònic).
  • Mastegar xiclet.
  • Menjar-se les ungles i mossegar-se els llavis.
  • Estrès, ansietat, sistema límbic (emocions).
  • Oclusió dental defectuosa, fa que masteguem per només un costat (masticació unilateral).

Quina relació hi hauria entre l’ATM, el bruxisme i les cervicals?

El bruxisme, com ja hem comentat abans, és l’hàbit involuntari d’apretar les dents, sobretot a durant la nit. S’associa habitualment a situacions d’estrès, ansietat, molt lligat al sistema límbic (emocions). La compressió de les dents, pot provocar un desgast més accelerat de l’esmalt dental i una continua irritació de l’ATM.

Si a part del bruxisme hi ha una mala oclusió mandibular, conseqüència d’un traumatisme directe, falta d’alguna peça bucal (a partir d’aquí comences a mastegar pel mateix costat) o posició en retrusió o protrusió mandibular (mandíbula endavant o enrere) s’hi afegeix un altre problema. Quan hi ha una mala oclusió, l’ATM d’un costat treballarà més que la contraria, afavorint la irritació i el desgast.

Els músculs masticatoris estan innervats, com dèiem abans, pel nervi mandibular que és la tercera branca del nervi trigemin. El nucli espinal del trigemin arriba fins a segments cervicals C2-C3 i els impulsos nociceptius provinents de la columna cervical poden fer sinapsis en aquest nivell. És per això que és tan important tractar també les cervicals amb pacients que pateixen de l’ATM.

Quines soluciones hi ha?

En la majoria dels casos, el dolor i la incomoditat associats amb els trastorns de l’ATM són temporals i poden alleujar-se amb fisioteràpia, osteopatia i exercicis per fer a casa. La cirurgia sol ser l’últim recurs després de que les mesures conservadores no han funcionat.

Quin seria el tractament conservador a seguir?

  • Teràpia manual a nivell cervical, cranial, ATM i diafragmes.
  • Exercicis d’ATM i cervicals per fer a casa.
  • Intentar millorar ergonomia (postura) i estrès.
  • Control per odontòleg (control peces bucals i valoració fèrula de descarrega si cal).

Quins exercicis es poden fer a casa?

  • Automassatge músculs temporals.
  • Automassatge músculs masseters.
  • Automassatge zona suboccipital (clatell).
  • Estirament part anterior del coll: escalens, esternocleidomastoideo i platisma.
  • Mossegar bolígraf per la zona dels queixals de l’ATM que fa mal.
  • Menjar pel costat que fa mal.
WhatsApp chat